La Tarragona de Lluís Pons d’Icart

 

Francesc Roig Queralt

 

Era gairebé una obligació que el Centre d’Estudis Canongins Ponç de Castellví realitzés un homenatge, institucionalment simbòlic, a qui fou l’avi  de qui dóna nom a la institució. Per aquest motiu, el diumenge  29 de març, un considerable grup de canongins assistí entusiasmat a les explicacions, sempre precises i suggerents, del guia d’Itínere, Jordi Rovira Soriano, a l’ensems  membre numerari del Centre d’Estudis, per tal de recórrer els principals indrets de la Tarragona del Renaixement  que va viure  l’historiador Lluís Pons d’Icart.

La nissaga familiar dels Pons té el seu punt culminant  en la figura del cavaller  Joan Pons, doctor en dret i governador de Nàpols durant el regnat de l’emperador Carles I. Després de la seva etapa a Nàpols retornà a Catalunya  amb motiu de la mort del virrei Hug de Montcada i de Cardona i aquest canvi  polític li suposà l’encàrrec d’administrador de la baronessa consort de Vallmoll. Joan Pons maridà amb Elisabet d’Icart , amb qui va tenir tres fills: Lluís, Magdalena i Jerònima, les quals van professar al convent de Vallbona. El nostre historiador Lluís Pons d’Icart  va néixer a Tarragona, probablement entre els anys 1518 i 1520, a la casa paterna que, segons referències del cronista Salvat i Bové, estava situada al carrer de Riudecols. Lluís Pons d’Icart maridà amb Lucrècia de Vallbona  i el seu fill Joaquim Pons  de Vallbona  acabà essent  l’hereu, el qual es casaria  després amb Jerònima de Castellví i de Montserrat, senyora de Masricart. D’aquest matrimoni en sorgiren dos fills: Fabrici Ponç de Castellví ( nascut a Masricart el  1604 i mort a Barcelona el 1672) que heretaria el senyoriu de Masricart i  la seva germana Lucrècia  la qual es casaria amb Joan de Castllví i encetaria la nissaga dels Castellví de Montblanc  que encara persisteix. El Centre d’Estudis Canongins  publicà al volum núm.2 de la seva col·lecció El porxo Treballs Canongins 1985 un interessantíssim i documentat treball de Manuel-Jaume Massó i Carballido  sobre la biografia de Pons d’Icart.

La visita a Tarragona començà precisament pel lloc on hom creu que va ser enterrat Lluís Pons d’Icart i que fou el convent dels Pares Dominics o Predicadors, situat extramurs de la ciutat i molt probablement on hi ha actualment el Camp de Mart. Per aquest motiu el Portal del Roser fou  conegut també com  Portal dels Predicadors. Es visità posteriorment, a la volta del Pallol, la monumental maqueta  de  Tarragona  per tal de poder situar l’entorn del s.XVI en el context urbanístic apropiat. El proper punt de trobada fou el carrer Riudecols un dels pocs que queden a la Tarragona actual que conserva un pas elevat. A l’êpoca de Pons d’Icart  Tarragona  arribà a tenir més de 150 passos elevats als seus carrers i la toponímia actual encara en conserva testimonis amb les denominacions de carrers com els de l’Arc d’en Toda o bé Arc de Sant Llorenç. Amb motiu de la visita reial de Carles IV, a començaments del s.XIX, se suprimiren tots aquests passos elevats. Al carrer de Riudecols o Carrer de Micer  Pons s’hi alçava la casa natal amb algunes incrustacions epigràfiques probablement  col·locades pel mateix Lluís Pons d’Icart o familiars seus. Actualment Tarragona conserva més de 1500 inscripcions  que figuren al Llibre dels epigrames que començà a escriure Pons d’Icart i que acabà el seu nét Fabrici Ponç de Castellví. Aquesta casa dels Pons fou venuda, l’any 1643, pel nét de Lluís Pons, Fabrici, a un tal Pere Arbonés.

El grup visità finalment la seu social de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, al carrer Major, on Jordi Rovira explicà a bastament  la producció bibliogràfica de Pons d’Icart, especialment les edicions del seu conegut Llibro de las Grandezas de Tarragona, editat en castellà a Lleida. Rovira comentà també altres  tresors de la biblioteca de l’entitat i aclarí punts històrics sobre la Tarragona del Renaixement. Finalment el grup dinà al restaurant Les Voltes.