Agramunt : L’art més dolç de ponent

 

Francesc Roig

 

El diumenge 13 de maig  el Centre d’Estudis Canongins organitzà una sortida a la vila d’Agramunt, punt de confluència històrica entre les comarques de l’Urgell,  la Segarra i la Noguera. La regidoria  d’Iniciatives Promoció i Turisme de l’Ajuntament d’Agramunt facilità les persones que guiaren la visita. D’entrada es visità la Fundació Privada Guillem Viladot “Lo Pardal”, en memòria  de l’escriptor i poeta  agramuntí, traspassat el 1999,a l’edat de 77 anys. Tres edificis connectats amb exposició permanent de poemes visuals i on la semiòtica i la volumetria juguen amb les  paraules i les imatges , amb els verbs i els codis imaginatius. Juntament amb l’Espai Brossa és el primer espai d’aquest gènere  a l’Estat espanyol  que amb objectes de reciclatge  fa pensar i imaginar el futur.

A continuació s’entrà a l’Espai Guinovart, inaugurat el 1994, i situat a l’antic mercat municipal. Allí s’hi mostren tres instal·lacions del pintor Josep Guinovart, relacionades amb els seus anys d’infantesa a Agramunt, coincidint amb la guerra civil. Mural de les Quatre Estacions amb tota una amalgama de colors i formes simbòliques  relacionades amb el temps ,els conreus, la pluja i el gel, els paisatges de nit, l’aigua, les alzines, els mussols i la lluna. La Cabana mostra les vivències que tingué Guinovart al Bosc dels Siscar, amb utilització de tècnica mixta: pintura, fang, rostoll cremat, vidre, fusta, ceràmica antiga i l’alzina com a centre i símbol de vida al bosc. L’Era , espai simbòlic amb esgrafiats d’estris de pagès i una roda de carro aèria d’on pengen objectes de pluja vinculats amb el camp, la sega  i el batre.

Es visità després el Museu Etnològic Municipal, inaugurat el 1980, i situat als baixos de l’edifici Espai Guinovart. Mostra una  àmplia col·lecció d’eines de camp, antics oficis artesans, fotografies antigues d’Agramunt, l’antic rellotge del campanar i molts altres objectes vinculats amb el passat històric d’Agramunt.

Posteriorment, Àurea Setó, guià el grup  pels carrers i places  de la vila, molt malmesa pels bombardeigs de la guerra civil. L’edifici de l’Ajuntament, barroc civil català del s.XVIII; la plaça del Mercadal, una de les primeres feta amb projecte previ, amb estructura quadrada, simètrica i porticada. L’església de Santa Maria declarada Monument històric i artístic des de 1931. Cal destacar  especialment  el seu absis romànic (finals s.XII) que reforçava la muralla  d’Agramunt per la banda de llevant,  i la magnífica portalada principal (romànic tardà de la denominada Escola de Lleida de la segona meitat s.XIII). L’estructura del temple queda reforçada pel campanar del s.XIV, però el més interessant a l’interior de la nau és l’evolució arquitectònica del temple al llarg d’un segle i mig, des del romànic més pur i d’obertures molt tancades a l’absis, fins al gòtic més fi  als arcs que sustenten el campanar.

Es dinà al restaurant  Crich , situat a la plaça del Pou, i posteriorment es visità la fàbrica de Torrons Vicens (1775)  amb projecció d’un audiovisual sobre  la l’elaboració dels reconegut Torró d’Agramunt, d’Indicació Geogràfica Protegida, fet amb sucre,mel,clares d’ou batudes, avellanes torrades o ametlles marcones. Actualment es produeixen cinquanta varietats per tal de fer possible allò dels nous gustos per als nous temps.

A mitja tarda es visità el Castell de Montclar, a vuit quilòmetres d’Agramunt, i documentat l’any 981.D’estil renaixentista i murs de carreus regulars, fou reformat el 1635 i passà a ser palauet de residència senyorial amb estances interiors molt àmplies i lluminoses. El seu actual propietari és Manuel de Miguel i Mornet i l’edifici forma part de la Fundació Castells Culturals de Catalunya que facilita el seu manteniment i visites. Destaca la seva àmplia escalinata d’estil italià i fina reminiscència toscana.