El Centre d’Estudis  homenatja  tots els canongins morts a la  Guerra Civil

  

El diumenge 17 de juny el Centre d’Estudis Canongins Ponç de Castellví realitzà una sortida als Espais de la Batalla de l’Ebre per tal de retre un homenatge a tots els fills de la Canonja  que van perdre la vida en la més dura, sagnant i decisiva de totes les batalles de la guerra civil espanyola de 1936 o més enllà d’aquell indret. En total foren 34 els canongins víctimes de la guerra civil, dels quals 3 moriren a la reraguarda i els 31 restants caigueren per motius de guerra, afusellament o malaltia a causa de la duresa dels fronts. Per aquest motiu el Centre d’Estudis Canongins ha volgut organitzar aquest recorregut pels paisatges de la memòria i que foren escenari de moltes i marcades vivències personals i familiars de tots els qui tristament hi participaren. El guia de ruta fou Juan Borràs Llop, autor dels llibres que formen part del projecte de recuperació de la memòria històrica que té en procés d’edició el Centre d’Estudis Canongins.

Es visità en primer lloc l’indret singular de Les Camposines  on s’hi alça un memorial d’homenatge a tots els combatents que van lluitar i morir a la Batalla de l’Ebre amb les imatges  i les biografies d’alguns dels més destacats. Es tracta d’una construcció moderna , a imitació d’un búnquer, que contrasta amb l’ermita de Sant Bertomeu (s.XIII), únic vestigi visible del primer poblament medieval situat a l’encreuament estratègic dels camins que comuniquen el  litoral i les terres de l’interior de la península. L’ermita cavalca arquitectònicament entre el romànic i el gòtic, és d’una sola nau folrada per nou arcs diafragma, sense absis i  amb coberta d’enllosat de pedres planes sobreposades que descansen sobre els arcs. La portalada principal és de mig punt orientada a ponent i oposada a l’altar. La trobem documentada el 1208, com a propietat dels templers, i donava culte a la petita població de les Camposines que fou poble independent des del s.XIII fins a principis del s.XIX en què quedà annexionada a la Fatarella.

 Aquest indret fou un dels objectius principals de bona part de les ofensives de les tropes franquistes per tal d’obligar les formacions  republicanes a retornar a l’altra riba de l’Ebre. Des de l’esplanada de l’ermita es divisa l’encreuament de la Venta de Camposines, el Coll del Cosso i la Serra de Pàndols.

Es visità després l’indret de Quatre Camins i Punta Targa, al costat mateix de Vilalba dels Arcs. Punt estratègic on van perdre la vida molts combatents dels Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat i on s’alça actualment el denominat Viacrucis de la Pau en homenatge a tantes vides segades inútilment per la guerra.

Es visità després l’indret dels Barrancs, una de les línies defensives de les forces republicanes situada entre Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca, amb uns 700 metres de fortificació de trinxera, pous de tirador, línies d’evacuació i petits refugis fets de pedra seca i sacs terrers.

Posteriorment a Gandesa es visità  el Museu històric de la Guerra Civil Espanyola 1936-1939 ubicat a la seu del Centre d’Estudis Batalla de l’Ebre (CEBE) amb un interessant audiovisual i vuit sales  farcides d’objectes relacionats amb la Batalla de l’Ebre.

Després de dinar al restaurant Cal Pelegrí, de Corbera d’Ebre, l’expedició es desplaçà a la Cota 705 de la Serra de Pàndols,  indret on s’erigeix el monument a la Pau dedicat a la lleva del biberó i des d’on es divisa un paisatge excepcional. Amb la col·locació d’una inscripció gravada en marbre amb el text:    RECORDEM-LOS A TOTS. A la memòria dels fills de la Canonja que van morir a la Batalla de l’Ebre i més enllà. Centre d’Estudis Canongins. 17 de juny de 2007, el president de l’entitat, Francesc Roig,  féu  una breu reflexió sobre la incongruència de les guerres i  la necessària capacitat  d’aprendre a entendre els altres i saber dialogar amb la vida amb sentiments d’harmonia, de pau i mútua confiança. Llegí els noms dels 31 canongins  que trobaren la mort no desitjada en aquella guerra civil del 36 i tingué unes paraules d’agraïment per a Josep Esplugues que com a un dels pocs  supervivents d’aquella lleva  dissortada era present a l’acte juntament amb la seva esposa.

Com a final de ruta l’expedició visità les restes de l’antic poble de Corbera d’Ebre, destruït per la fúria de les bombes i la metralla. I talment com un Guernika català  els artistes i els poetes han erigit als seus carrers un simbòlic i suggerent abecedari de la llibertat.



Totes les fotografies són propietat intel·lectual de Jaume Gómez Travé.