El Centre d'Estudis visità Cal Navàs : la joia del modernisme de Reus

 

Francesc Roig

Tot i que la pluja deslluí el matí i l'entorn dels carrers de Reus, la llum tèbia del dissabte 14 d'abril no minvà l'emoció de l'art quan tot el grup del Centre d'Estudis Canongins Ponç de Castellví accedí, embadalit, per l'escalinata d'entrada a la joia modernista de Reus: Cal Navàs . I si diem Cal Navàs i no Casa Navàs – tal com surt a la promoció oficial de la guia turística- és perquè la forma idònia d'identificació de les cases pairals amb les nissagues familiars corresponents ha de ser amb la contracció pertinent de Cal , com a forma popular adoptada per la nostra llengua.

Es tracta d'un edifici, declarat monument històric, de l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner, situat a la cantonada del carrer Jesús amb la plaça Mercadal. Fou construït entre 1901 i 1907 per encàrrec del matrimoni Joaquim Navàs i Josepa Blasco que regentaven un pròsper negoci de teixits i que tenien a la planta baixa la botiga principal que encara segueix en ple funcionament. El matrimoni morí sense fills i la casa fou heretada per un nebot de l'esposa, de la nissaga familiar Font de Rubinat. De la imatge exterior de l'edifici hi notem a faltar la torre de l'angle de la façana, destruïda el 1938 com a conseqüència d'un bombardeig de la guerra civil. El seu disseny original incloïa una escala de cargol i un mirador amb un acabat final rematat amb un vaixell com a clara inspiració de la conquesta de Mallorca. La torre dissenyada totalment per Domènech i Montaner i destruïda pel bombardeig encara no ha tornat a ser restaurada.

Tota la decoració interior de l'edifici és una autèntica joia arquitectònica amb la combinació esplèndida de tres tècniques decoratives de paret: pedra picada, esgrafiat i relleu esculpit. Tots els terres estan treballats amb tessel·les imitació dels mosaics romans. La resta decorativa de les estances té també el seu toc artesanal: Els marbres i els mosaics de les escales foren realitzats per Alfons Juyol; els estucats i les pintures murals per Tomàs Berguedà; el mobiliari és obra de Gaspar Homar que fa també d'interiorista amb el disseny dels llums de llautó, penjarobes, arrambadissos de fusta, cadires, etc; les rajoles són obra d'Hipòlit Montseny ( l'avi de l'actual nissaga de ceramistes reusencs) i els vitralls són de Jeroni Granell. El segon pis de la casa estava pensat per a ús dels treballadors de la botiga però mai va arribar a tenir aquest ús. El lluernari és de fusta noble i bona part dels seus vitralls estan refets després dels bombardeigs de la guerra però en queden encara uns quants d'originals d'una excepcionalitat extraordinària.

El primer pis era d'ús exclusiu per als propietaris, i mostra una decoració exquisida del menjador, relacionada amb fruites i productes de l'hort, viandes de carn i peix. Una llar de foc formidable, combinada amb la instal·lació de calefacció central i també la doble instal·lació de gas i d'electricitat. La sala d'estar i el cosidor mostren el parquet original i les parets estan folrades de seda amb decoració floral de roses. La cambra de bany ofereix una instal·lació avançada de conduccions i aixetes amb la banyera de porcellana anglesa. La distribució i el disseny de la cuina estava pensada per a un servei domèstic de vint-i-cinc persones, entre familiars i dependents de la botiga, amb un muntacàrregues directe que connectava amb la botiga i amb el refugi de la guerra civil.

Finalment la botiga , situada a la planta baixa i encara en funcionament, mostra en el seu interior l'encant dels emprovadors, la sastreria, el despatx i la caixa forta, la cambra del telèfon i una gran romana que s'utilitzava per a pesar els teixits a l'engròs.