Sortida cultural del Centre d’Estudis Canongins :

 

               LLEIDA   i   BALAGUER

 

                   Francesc Roig Queralt

 

El diumenge 8 de novembre  el Centre d’Estudis Canongins inicià el nou curs cultural amb una sortida a la comarca del Segrià, i en concret a la seva capital Lleida i a la població de Balaguer. La primera part del matí es dedicà a la visita del Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, regit per un consorci públic, creat el 1988, i integrat per la Generalitat de Catalunya, Diputació, Ajuntament i Bisbat de Lleida i Consell Comarcal del Segrià. Tots les sales tenen una estructura expositiva extraordinàriament didàctica amb espais participatius i de diàleg visual mitjançant una museografia plenament interactiva. S’hi mostren un miler de peces de gran riquesa històrica i artística a través de les quals el visitant  realitza un viatge per tot un ampli territori marcat per les referències prehistòriques, com el jaciment de Minferri (Juneda) que ocupa 10 ha. i data entre 2100 i 1650 aC. També cal destacar les arrels ibèriques de l’estirp dels ilergetes amb la seva capital Iltirta, fins arribar a les polèmiques obres d’art religiós que actualment estan encara sotmeses al litigi reivindicatiu de la diòcesi de Barbastre.

La segona part del matí es destinà a la visita de la Seu Vella, el monument més emblemàtic de Lleida. Acompanyà el grup, en aquesta visita guiada, la vallenca Lídia Güell. Aquesta antiga catedral, situada estratègicament a  l’antic barri de la Suda, es  construí  entre 1203 i 1278. Edifici de concepció romànica però amb introducció de la volta de creueria. Tot el conjunt arquitectònic té una singularitat excepcional amb decoracions escultòriques als capitells del claustre gòtic, gran lluminositat a les naus, un ampli cimbori octogonal amb  finestrals a cada cara, la capella de Sant Pere que acull el panteó dinàstic de la noble família dels Montcada, la gran torre del campanar de 70 m.d’alçada i 235 esgraons. La singular característica que el claustre estigui situat prèviament a l’entrada de la catedral obeeix probablement a l’aprofitament de distribució de l’antiga mesquita  i a la disponibilitat del terreny. La situació estratègica de la construcció convertí aquest monument religiós en  recinte militar a començaments del s.XVIII. Això ha comportat una lamentable destrucció de moltes parts de l‘edifici original, com a conseqüència dels enfrontaments  bèl·lics. Per això, malgrat el treball immens de restauració que han fet els picapedrers, la pell arquitectònica de tot aquest  grandiós edifici mostra  encara ferides inesborrables. Amb la capitulació de Lleida davant les tropes de Felip Vè la ciutat va veure transformada en fortificació la seva Seu Vella i amb el nefast Decret de Nova Planta sucumbiria a l’ostracisme borbònic. D’haver ostentat el privilegi de se la primera ciutat de Catalunya de tenir universitat, per atorgament del rei Jaume II, amb l’entronització borbònica, Lleida acabaria sotmesa i anul·lada i  Cervera passaria a tenir els estudis universitaris de Catalunya.

Després de dinar al restaurant Cal Farré, situat a Vallfogona de Balaguer, el grup  visità la població de Balaguer, a 215 m. d’altitud al marge dret del riu Segre. D’entre els seus fills il·lustres cal destacar el rei Pere III el Cerimoniós (nascut al palau dels Comtes d’Urgell), l’explorador de la baixa Califòrnia , Gaspar de Portolà i l’escriptora  Teresa Pàmies. El grup visità l’església de Santa Maria  Major on es venera la famosa talla del Sant Crist de Balaguer, datada originàriament cap a meitats del s.XVI i d’un gran expressionisme  que corprèn el visitant. Posteriorment es realitzà un recorregut de capvespre per alguns dels indrets històrics del casc urbà de la població.