Sortida cultural a SOLIVELLA i VALLBONA DE LES MONGES

 

Francesc Roig Queralt

 

El Centre d’Estudis tancà el curs cultural amb la sortida que realitzà el

diumenge 14 de juny a la població de Solivella i al monestir de Vallbona de

les Monges.

El guia encarregat de donar les explicacions al llarg de tota la visita a

Solivella fou el seu alcalde, Enric Capdevila. Es visità el recinte restaurat

de l’antic Castell de Solivella (s.XII) i que durant més de quatre segles ha

estat propietat de la família noble dels Llorach. Les principals vicissituds

administratives d’aquesta fortificació començaren a partir de 1879 en què

l’Associació Catalana d’Excursionisme Científic va intercedir davant la

Diputació de Tarragona per tal que aturés el mal estat de conservació de

l’edifici. El 1880 la Diputació requerí a l’Ajuntament de Solivella la seva

restauració i els processos d’estira i arronsa s’allargassaren durant tot el

s.XX, amb venda de pedres del patrimoni per a ús d’altres edificacions, la

construcció d’un dipòsit municipal d’aigua aprofitant la gran cisterna del

castell, etc, etc. El castell tenia una triple defensa murallada amb una

entrada denominada Rustillu que permetia l’accés al pati d’armes amb

contramuralla, dependències diverses i la gran cisterna. La capella del

castell disposava també d’un retaule de Mateu Ortoneda que es restaurà el

1933 i el 2008 i que actualment és al Museu Diocesà de Tarragona. Des del

pati d’armes es divisa el turó de les Forques, on s’exercia la justícia del

senyor, també el Santuari del Tallat on hi ha la llosa sepulcral de la família

dels Llorach. Cal recordar que Ramon Berenguer de Llorach fou el

fundador del Tallat el 1475.

L’alcalde Capdevila també acompanyà el grup per tots els indrets històrics

del nucli urbà de Solivella: la plaça de la Creu, cruïlla del camí ral cap a

Belltall,, l’Urgell, Tarragona i Vallbona. Al seu centre hi ha l’antic

monument als caiguts de la guerra civil de 1936 i que ara a través de la

Memòria Històrica es remodelarà amb uns plafons ceràmics de les quatre

estacions de l’any. Atenció especial tingué la visita al Racó del Càntir,

una col·lecció particular de Rosa Iglesias amb 940 peces singulars que

figura com la tercera col·lecció de càntirs més important de Catalunya.

També es visità, subreptíciament, l’església parroquial en procés total de

restauració i que té unes fortes similituds arquitectòniques a l’església

parroquial de la Canonja. Ara la restauració tornarà a posar al descobert

l’antiga cripta, tapada el 1927, i també les tombes de la família dels

Llorach.

Després de dinar al restaurant Sant Jordi de Solivella el grup es dirigí cap al

monestir de Vallbona de les Monges amb 850 anys d’història

actualment regit per una comunitat de 10 monges benedictines que alternen

 


 

l’oració amb la pintura de ceràmica, confecció de brodats amb punt de

creu, informàtica i hostatgeria. La beatitud del claustre reconfortava amb la

frescor de les pedres. Interessants els capitells llisos del claustre del s.XII,

la sala capitular del s.XIV amb les tombes de les abadesses (del s.XIII al

s.XV), la talla de fusta policromada de la Mare de Déu de la Misericòrdia o

de la Pietat, obra de l’escultor Pere Joan, i que presideix el temple romànic

acabat amb dos cimboris gòtics ( un de llum i l’altre com a campanar) i

l’absis rectangular. Destacable la sepultura de la reina Violant d’Hongria,

esposa de Jaume I el Conqueridor, i restaurada l’any 2002. Finalment el

Cor amb la resta de sepultures de les abadesses del monestir.