SORTIDA CULTURAL A L’ILLA DE SICÍLIA

Francesc Roig

Una de les activitats amb més regularitat organitzades pel Centre d’Estudis Canongins al llarg dels seus 25 anys de vida cultural han estat les sortides a indrets ben diversos de les comarques del Principat de Catalunya i com a fita memorable la sortida a la Catalunya Nord per tal d’anar a cercar els orígens de la nissaga dels Llar, senyors de Masricart. Ara ja tocava de revalidar alguna sortida de llarga durada més enllà de les fronteres habituals del país. I ha estat l’illa de Sicília, cruïlla de civilitzacions i escenari permanent de la història de les cultures mediterrànies. El Centre d’Estudis Canongins ha viatjat a Sicília, aprofitant els quatre dies del pont de maig, amb la clara voluntat de trobar punts de confluència històrica entre aquest punt estratègic de la mediterrània i la realitat de les nostres terres de la Tarraconense. Perquè tal com deia un rètol de promoció, Sicília és , amb cinc milions d’habitants i una extensió similar a Catalunya : Isola per natura, autònoma per cultura. Vestigis monumentals que l’illa encara serva, gairebé intactes, de la gran riquesa de pobles que l’han posseïda al llarg dels segles: Fenicis, grecs, cartaginesos, romans, musulmans, normands i les llargues dominacions de la monarquia de la Corona Catalana i la borbònica espanyola.

Amb un guia de nom Camil·lo i un xofer d’autobús de nom Creixentino, el grup de canongins inicià una atapeïda i profitosa ruta cultural amenitzada sempre amb explicacions del guia i les sorprenents habilitats de conducció italiana a prova d’ensurts. Des de l’aeroport de Palerm la ruta tingué com a principals punts de visita les poblacions d’Erice, antiga població medieval amb uns sorprenents carrers empedrats; Agrigento, amb la vall dels temples grecs de Zeus i Juno; la inimaginable extensió de mosaics romans de Piazza Armerina, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco; la visita nocturna a Ortígia (barri antic del port gran de Siracusa ) amb l’emblemàtica església de Madonna de la Lácrime i el pes històric d’Arquimedes en la defensa de la posició estratègica de Siracusa davant els continuats assetjaments bèl·lics per mar que patí la ciutat. La pujada a la bellíssima població de Taormina amb el seu espectacular teatre grec i la visió del volcà Etna, amb el paisatge natural que es contempla des de les grades, fou un dels reclams més admirats. Finalment es visità la capital Palerm, amb catedral i claustre benedictí, carrers senyorials i cultura portuària, per tancar amb una explosió de colors de mosaics bizantins en l’obligada visita a la sumptuosa catedral de Monreale.

La pluja dels últims mesos ens deixà reposar la mirada sobre una verdor inusual del camp sicilià, amb acompanyament obligat d’oliveres, vinya i sembrats. Però el viatge ens deixà a tots un pòsit de salabror als llavis, un gust exquisit de pasta i motzarel·la, de cafè cappucino o maquiato, de carretera i paisatge, de pedres i merlets, mosaics i columnes, déus i nimfes, mites i llegendes, dominació i resistència, lluites i mort per tal d’aconseguir el poder , la màfia i el domini dels clans familiars. És la Sicília refinada i ancestral descrita magistralment per Lampedusa al seu llibre insuperable del Guepard, a les obres de teatre de Luigi Pirandelo o a les novel·les policíaques més recents d’Andrea Camilleri.

El camí de retorn fou de nou amb acer fulgurant d’ales sobre el marbre glaçat d’una mar de llum mediterrània.